«Sempre amb nosaltres». Estes tres paraules escrites amb retolador negre no conformen una dedicatòria més quan es reconeix la lletra d’Amanda Sampedro i quan el jove que apareix al centre de la imatge amb algunes futbolistes, entre elles la capitana de l’Atlètic de Madrid, és el jove jugador alzireny Nacho Barberà, qui va faltar fa poc més d’un any mentre disputava un partit de futbol base amb les categories inferiors de la UD Alzira. La fotografia va ser feta fa cinc anys en un restaurant de València, quan a les integrants de la primera plantilla matalassera no les coneixia quasi ningú. Sí ho va fer el jove jugador de la UD Alzira, que aleshores admirava la «10» roig-i-blanca. Recorden membres de l’expedició matalassera que aquell dia Nacho Barberà se’ls va acostar emocionat. Es volia fer una fotografia amb la futbolista que més admirava.
Cinc anys més tard va ser son pare qui va aparéixer per la porta de l’hotel on va fer nit l’Atlètic de Madrid Femení, «amb els ulls brillants» i «plens d’emoció», per demanar a Amanda Sampedro que li firmara aquella imatge.
«Era la il·lusió del meu fill»
El jove va morir el 3 de febrer del 2018, amb 14 anys, de manera sobtada mentre competia davant l’Ontinyent. La seua història resumeix l’emotivitat que impregna la frase que va escriure Amanda Sampedro divendres a la nit, hores abans de jugar contra el Llevant a Bunyol, fent un esforç per contindre les llàgrimes.
La centrecampista madrilenya no esperava aquella visita ni rebre com a regal el braçalet de capità que solia utilitzar Nacho. Va demanar permís per portar-lo sota la seua característica cinta blava, amb l’escut de l’Atlètic, que la distingix com a capitana. Va jugar els 90 minuts amb tots dos braçalets.
Al final del partit, corresponent a la 25a jornada de la Lliga Iberdrola, es va trobar amb el seu germà. Portava per a ella, amb els ulls plorosos, una samarreta de l’alzireny. De Lola Romero, màxima responsable de l’Atlètic de Madrid Femení, es va emportar, segons un testimoni, una gran abraçada i un consell: «Que siga fort i que es cuide molt».
La del club matalasser és una demostració més de l’afecte que sempre ha mostrat el món del futbol cap a Nacho Barberà i la seua família, que des del principi va emprendre una campanya per intentar que la mort sobtada deixe de seguir sent una xacra a l’esport.
